Ressenya:
Sèrie: Star Trek: Stranger New Worlds (4.7)
El capítol d’avui porta per títol: “Com els cronistes a través del rellotge de sorra”. Sembla que anem de mal en pitjor. El tema central son els sentiments. Un personatge extra-galàctic, Trelane, posa la nau Enterprise dins d’una telenovel·la. Tots sobreactuen, en una mena de melodrama “galàctic”. Pike sembla l’únic que s’adona de la situació absurda en el que viu. Un doctor en hores baixes, un Spock que té una germà bessó dolent al que li ha de donar el cor al bo, un trasplantament, un Pike què es troba amb una filla que no sabia que tenia i que resulta ser Uhura, una despropòsit complert. Pike s’enfronta a una filla que ha perdut, però dins de la telenovel·la o no?
Tothom té sentiments, però no tots s’expressen de la mateixa manera. Pots imaginar-te una vida, unes experiències. Què fem per racionalitzar el que ens passa? Com superar una pèrdua? Sigui, un amor, el respecte per un mateix, les teves capacitats de fer. Sembla que els guionistes estan en hores baixes i no saben ven be com construir històries. El final semblava un final de temporada, però aquesta temporada ha estat dolenta. Seguint les comparacions avui el capítol semblava rememorar “El show de Truman”, però en forma de parodia dolenta.
