En les seves memòries* a la tercera part, capítol 2, apareix "La tragèdia algeriana". Comença parlant dels fets més significatius al 1956 al parer d'Aron: "el discurs de Nikta S.Kruschev, en el XX Congrés del partit comunista de la Unió Soviètica, la nacionalització del Canal de Suez per part de Gamal Abdel Nasser y, casi simultàniament, la revolució hongaresa i l'expedició franco-anglesa." (p.467)
Aron fa un breu comentari de cada un d'aquests fets històrics. Els fets del Canal de Suez, i la intervenció francesa tenia la raó de ser "perquè els egipcis recalçaven els rebels algerians i duien a terme una virulenta propaganda contra França." (p.473)
Aron escriu al 1957, La tragédie algérienne. En la política francesa hi havia dues posicions, "els liberals, utilitzaven la paraula 'independència'; condemnaven la repressió, la tortura, recomanaven la negociació. Les tesis oficials, era que Algèria era França. Aron diu: "Així doncs, vaig trencat les regles del clarobscurs o del joc del amagatall diplomàtic o, per utilitzar altra imatge, vaig posar el dit a la nafra. Negociacions, per descomptat, però tinguem el valor d'afrontar les nostres idees i la nostra actuació: no haurà negociacions sense el reconeixement del dret dels algerians a la independència, i aquesta implicarà la sortida de, almenys, part dels francesos d'Algèria."(p.473-4)
Un dels trets característic d'Aron és la seva clarividència, així va poder dir en una data tan primerenca con 1943-1944 a Londres, on estava la De Gaulle i també Aron, que va sostindré que "desprès de la guerra, no posseiria les mitjans necessaris per conservar el seu imperi". (p.474)
Aron escriu en el prefaci de "El opio de los intelectuales**(1954-1955): "Por lo que a mí respecta, keynesiano con alguna inclinación al liberalismo, favorable a un acuerdo con los nacionalismos tunecino y marroquí, convencido de que la solidez de la alianza atlántica es la mejor garantía para la paz, unas veces se me clasificará en la izquierda y otras en la derecha, según se trate de política económica, del tema de África del Norte o de las relaciones Oriente-Occidente." (p.12-13)
