Mozart: Geni total o savant (I)

 Al llibre de Stephen Jay Gould. Ocho cerditos. Reflexiones sobre la historia natural(1), al capítol XVII parla de Mozart i el seu geni.

L’autor parteix de Daines Barrington (1727-1800) personatge controvertir, xerraire i diletant s’ha li va dir. Al 1764 va fer una troballa què va pensar que aquesta si era grossa. Com la seva reputació estava pel sol, va esperar sis anys per publicar les seves observacions al Philosophical Transactions of the Royall Siciety of London. Les seves observacions van començar mitjançant la figura retòrica de la lítote - es nega el contrari d'allò que es vol afirmar, per exemple, No xuta malament", volent dir que xuta molt bé*-. El cas és que fins el tercer paràgraf no exposa el que s’ha trobat:

“ Joannes Chysostomus Wolfangus Theophilus Mozart neix a Saltzbourg, Baviera, el 17 de gener de 1756... Al deixar París [el 1764, els vuit anys] va venir a Anglaterra, on va romandrà per espai d’un any. Ja que durant aquest interval vaig ser testimoni de la seva extraordinària habilitat com a music, tant en alguns concerts públics com en el temps considerable que vaig passar a soles amb ell a casa del seu pare, els remeto l’informe que segueix, per extraordinari i quasi increïble que pugui semblar**”. (pàg,312-3)

He dit que Barrington va esperar sis anys a fer publiques les seves observacions. No tenia clar que aquell nen pogués ser el geni que semblava ser. Per què com es pot distingir un geni? ¿I pitjor, un geni infantil? ¿Podria ser un nen molt més gran del que deien que era? 

En el mateix informe, dona idea de la classe de geni que era aquest Mozart:

“Confesso que no vaig poder evitar la sospita de que el seu pare m’enganyava respecte a l’edat real del noi, malgrat que no sols tenia una aparença d’allò més infantil sinó que també la seva conducta es corresponia en tot amb aquesta etapa de la vida. Per exemple, mentre estava tocant per mi entra el seu gat preferit, i ell no sols abandonà immediatament el clavicordi, sinó que ens va portar una bona estona a fer-lo tornar. En altres ocasions es dedicava a corretejar per la habitació amb un pal entre les cames a mode de cavall.” (pàg.315)

Un geni comportant-se com un nen sense cap control emocional? Què vol dir llavors, geni? És possible ser excepcional en una tasca i negat per la resta? Es possible que genialitat sigui un mòdul de la personalitat, parcial? Per Barrigton exposa la seva idea: “ Això és possible si les emocions fonamentals resideixen en el nostre arsenal de conductes sota la forma de paquets dissociables. Nostra totalitat te que ser una amalgama de components separables.” (pàg.316)

Sembla que si Mozart fos un autèntic geni, tindria que comportar-se com un adult en petit, la dissonància entre la seva habilitat musical i el seu comportament infantil, esguerra la imatge del geni en totes les seves dimensions humanes.  Tal com diu Jay Gould: “ Totalitat integral pot sonar com quelcom càlid, vague i romàntic, però la dissociabilitat és el necessari camí que segueix el món.” (pàg.316)

(1) Stephen Jay Gould. Ocho cerditos. Reflexiones sobre la historia natural(1). Trad. Oriol Canals. Revisión de Joandomènec Biblioteca de bolsillo  125. Crítica. Barcelona, 2006.

*https://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADtote

**En aquella època, Salzburg pertanyia al Ducat de Baviera. Mozart, no va naixé el 17 sinó el 27 de gener.