V
Torna a parlar de la teologia, cal recordar el que deia Feuerbach, segons la qual la teologia s'ha transformat en antropologia. La modernitat ha trasbalsa't allò que la teologia havia aconseguit, imposar un model on la jerarquia era vista com allò propi de la naturalesa de les coses. L'ordre vigent es fonia amb la religió. El be i el mal eren absoluts que la gent creia. Però aquella època va marxar en el seu lloc impera l'administració dels homes.
Ací bé un moment on Max Horkheimer és fill del seu temps. Perquè hi ha una barreja de nostàlgia e incertesa de cara al futur. Les coses no som com eren abans. I així pot dir: "La autoritat del pare va minvant; sobre tot, l'amor de la mare ja no té la seva antiga importància. Això es relaciona amb l'emancipació de la dona, que lo permet exercici una professió: necessàriament la llar i els fills ja no ho significant per ella. Ací ens trobem amb altre exemple de que tot progrés té que pagar-se." (1)
A aquest catàleg de jeremiades caldria respondrà el que diu Celia Amorós: "La filosofía ha sido sesgada por la marginación sistemática de las mujeres, y la razón que genera dicho discurso está caracterizada por una obsesión por la legitimidad basada en la genealogía patriarcal." (2)
Parla de l'educació i la Universitat, fa una cita de José Ortega y Gasset (3), parlant del problema de la especialització. El problema segueix sent molt actual. Hi ha una hiperespeciliatzació que fa minvar una mirada més global més humanista, si encara té sentit aquesta paraula.
Dins dels problemes de l'educació i la Universitat planteja una altra qüestió que avui diríem de la màxima actualitat, com reconèixer un demagog? (4) Horkheimer parla que aquesta figura no és un invent recent, i malgrat les actualitzacions "els trucs demagògics segueixen sent essencialment els mateixos" (5). Fa una mena de fenomenologia del demagog, els trets característics son aquests sintetitzant molt: El demagog es veu com un heroi, que pot convertir-s en màrtir segons les circumstàncies. Parla amb superlatius, també el nosaltres, establint l'abisme entre bons (ells) i els dolents (la resta). Sempre té raó i per això no entén perquè els altres s'ha entesten a portar-li la contraria. Llança els quatre vents que ell és una persona senzilla, vulgar, i qualsevol. Per ell, no hi ha terme mig, res més hi ha blanc o negre. Sempre està a la defensiva, perquè tothom l'ataca. Veu els altres com insectes que cal destruir. Veu conspiracions per tota arreu. La llista podria fer-se més grossa. Algú li sona tots aquests trets del demagog?
L'escola, la Universitat deuria ser capaç d'explicar què és el demagog, per immunitzar-los de la mentida que a cops de repetir-la, pot semblar veritat. El revers del demagog per Horkheimer son els inconformistes. La rebel·lió dels negres els EUA ( el moviment Black Power) acaba tenint conseqüències no volgudes, per exemple, la utilització de la violència política. La Teoria Critica, veu la necessitat de fer crítica d'allò que funciona malament, vol transformacions i no revolucions. L'inconformisme vol començ tot de zero, però això és un error al parer del fundador de la Teoria Crítica. A la pregunta sobre com hem de mirar al futur en un món cada vegada més administrat -burocràcia-, la resposta que dona és la següent: "ser pessimistes teòrics i optimistes pràctics" (6)
No hay comentarios:
Publicar un comentario