"FA UNS ANYS, ERNST MAYR, un dels grans de la biologia contemporània, va publicar algunes reflexions sobre les possibilitats d'èxit en la recerca d'intel·ligència extraterrestre1. Estimava que les perspectives eren molt pobres. El seu raciocini tenia a veure amb el valor adaptatiu de què anomenem “intel·ligència superior”, en el sentit de l'organització intel·lectual pròpia de l'home. Mayr va calcular el nombre d'espècies des de l'origen de la vida al voltant de 50.000 milions, de les quals només una "va assolir el tipus d'intel·ligència necessari per crear una civilització". Cosa que es va donar fa molt poc, potser uns 100.000 anys enrere. La creença general és que només va sobreviure un petit grup reproductor, del qual tots nosaltres som descendents.
Mayr va plantejar que potser la selecció no propicia l'organització intel·lectual de tipus humà. La història de la vida a la Terra, escrivia, refuta l'afirmació que "és millor ser llest que estúpid", almenys si es jutja en termes d'èxit biològic. Els escarabats i els bacteris, per exemple, són molt més reeixits que els homes en termes de supervivència. Així mateix, Mayr va fer la més aviat lúgubre observació que "la mitjana de vida d'una espècie és d'uns 100.000 anys".
Ingressem ara en un període de la història humana que podria donar resposta a la pregunta de si és millor ser llestos que estúpids. La perspectiva més esperançadora és que la pregunta no tingui resposta. Si obté una resposta terminant, aquesta resposta només pot ser que els humans van ser una cosa així com un "error biològic", havent utilitzat els seus 100000 anys assignats per aniquilar-se entre ells i de passada acabar amb gairebé tota la resta.
Sense cap mena de dubte, l'espècie humana ha desenvolupat la capacitat de fer precisament això; i un hipotètic observador extraterrestre podria concloure que els humans han donat prova d'aquesta capacitat al llarg de la història, de manera dramàtica en els darrers cent anys, amb el seu atac contra l'ambient que sustenta la vida, contra la diversitat d'organismes més complexos i, amb fred i deliberat salvatgisme, també contra els seus semblants*."
Així comença el llibre de Noam Chomsky, Hegemonía o supervivencia. La estrategia imperialista de Estados Unidos*. Aquestes reflexions de Mayr tindria que servir per pensar en el món on vivim, on pel que sembla, allò que donàvem per fer, resulta que no ho és tant. Tot sembla penjar d'un fil. Hi ha personatge que com les Moires, volen tallar aquest fil per anar tots cap a l'abisme.
*Noam Chomsky, Hegemonía o supervivencia. La estrategia imperialista de Estados Unidos . Trad. Miquel Izquierdo Ramon. Editorial B de bolsillo. Barcelona, 2016.
No hay comentarios:
Publicar un comentario