3. Vaterland [Patria] y Heimat [Terra natal]
Heidegger, a l'any 1934, identificava al Ésser amb la pàtria (vaterland), en l'historia del poble alemany. "Deu anys més tard, encara identificarà, des de una perspectiva apocalíptica, els destins d'Alemanya amb els del món sencer". Heidegger, no parla com "intel·lectual", preocupat per la situació de guerra en la què està immers Europa, gràcies a les polítiques criminals i expansionista del règim nazi. Heidegger, parla com un oracle: les seves paraules, no estan pensades per el diàleg ni la discussió, sinó com un intermediari, en nom de l'Ésser, i així dirà (1943): " ara és l'home de la Terra, junts amb aquesta, el què està en joc, i a més per obra del home mateix*".
Heidegger sembla barrejar poesia i filosofia, perquè l'Ésser sembla impossible de copsar en l'enteniment, però segons Ell, és pot pensar, per això Heidegger veu tant a Parmènides com Heràclit mestre del pensament que Plató va mal interpretar, i com a conseqüència d'aquest malentès la metafísica ha anat de mal borràs. Dit d'un altre manera, Heidegger reescriu en el pensament filosòfic com diria Rorty*. El problema de tot plegat és si això és el que tenia al cap el mateix Heidegger.
Diu F.Duque: " (...) lo que parece insinuar (en medio de una guerra mundial) es que las tres facciones ideológicas enfrentadas son manifestaciones de un mismo destino:
1) el de la metafísica, cuyo rasgo fundamental desde el punto de vista político es el desarraigo de la tierra natal (Heimat).
2) el binomio de la tecnología y el subjetivismo, (..) en lugar, de "revolverse", dando un 'paso atrás' para encaminarse al inicio de ese envío (ahora, exhausto), con un fin doble: a) atisbas allí las posibilidades que quedaron 'ahorradas' tas el alba de la metafísica y b)poner a esta en su límite."
3) el peligro del 'humanismo', frente a las 'anchas espaldas del Ser'.
Si prens la metafísica amb Plató, arribes sense cap parada possible fins a Nietzsche, Schopenhauer o ja posats fins a Derrida. Potser Derrida, diria que això és anar massa lluny. Per Heidegger, el Ésser necessita la poesia, perquè cap concepte el pot encabir. Si el Dasein podia preguntar per el sentit del Ésser, ara, sembla que no pot, l'humanisme, segons el seu parer, és un perill per la propia supervivència del home. Perquè li fa pensar que ell pot dirigir el seu destí. Heidegger, en el seu estil oracular que sembla reinterpretar els presocràtics, perquè segons Ell, van comprendre que poesia era la manera privilegiada de contemplar el món, sense cap ullera filosòfica, ni cap distinció com ara realitat/aparença. Destí o accelerar la fi del nihilisme (el món modern)? Com seran els signes de la fi del temps (actuals)? Quina mena de presagis cal veure per actuar-hi?
