Ací es parla de la relativitat. A l'ètica s'ha parlat molt sobre els valors. Què son? A l'àmbit de la filosofia analítica, hereva de Wittgenstein, calia fer una tasca terapèutica per desempallegar-nos dels malentesos que el llenguatge provoca, especialment, quan parlen els filòsofs. Dins de les ciències socials, el relativisme pot encarar-se des de dos perspectives*: com relativisme epistemològic, per negar veritats absolutes e immutables. Per altre banda, hi ha un relativisme cultural, que implica la impossibilitat de mesurar uns valors (aliens) els nostres. La idea de incommensurabilitat entre cultures té una derivada molt feliç per les cultures que imposen restriccions a les llibertat individuals com de grup a molts països. Aquest tendeixen a defensar-se precisament per aquesta impossibilitat de mesurar uns valors (els nostres) i els d'ells.
"Pat: Mike, et truco des de l'autopista amb el meu nou telèfon mòbil.
Mike: Aneu amb compte, Pat. Acaben de dir per la ràdio que hi ha un boig que va en direcció contrària per l'autopista.
Pat: Un? Hi ha centenars!**"
++++++++++
["Pat: Mike, te llamo desde la autopista con mi nuevo teléfono móvil.
Mike: Ten cuidado, Pat. Acabán de decir por la radio que hay un loco que va en dirección contraria por la autopista.
Pat: ¿Uno? ¡Hay cientos!*"]
*VV.AA. Diccionario de Sociología. Ciencias Sociales. Alianza Editorial. Madrid, 1998.
***Thomas Cathcart, Daniel Klein. Platón y un ornitorrinco entran en un bar... La filosofía explicada con humor. Trad.Núria Pujol Valls. Planeta. Barcelona, 2ºed. 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario