I
Un resum de Ió...
Sòcrates saluda a Ió què ve d'Epidaure, de les festes d'Asclepi. Sòcrates l'ancoratge perquè participi en les Panateneas -festival d'Atenes, on hi destacaven els concursos entre rapsodes-. (530b)
Asclepi
Sòcrates utilitza la ironia i els afalacs per fer parlar amb Ió. Segons ell, parla d'Homer com el més gran i diví dels poetes. Per Ió, ell no és expert en cap altre poeta. Es planteja la qüestió entre el dir i el seu significat. Sòcrates vol que Ió expliqui el procés per el qual Ió és competent en Homer, però no pas amb Hesíode o Arquíloc.
Sòcrates sotmet a un interrogatori a Ió on a cada pregunta les respostes son més erràtiques. Arriba a un punt què Sòcrates retreu amb duresa a Ió què "no estàs capacitat per parlar d'Homer gràcies a una tècnica i ciència; perquè si fossis capaç de parlar per una certa tècnica, també seràs capaç de fer-lo sobre els altres poetes, doncs en certa manera, la poètica és un tot, o no? (532c).
Ió contraataca:
-"Per Zeus, què això és el que vull, Sòcrates. Doncs, jo em complac escoltant-vos a vosaltres els que sabeu". Sòcrates dona una resposta clàssica: "Què més voldria jo que estigues en la raó, Oh Ió. Jo no dic, doncs, sinó la veritat que correspon a un home corrent" (532d)
Sòcrates desplega la seva oratòria al afirmar si determinades activitats és refereixen a una tècnica: sia pintura (532e), escultura (533b), música (533b) o els rapsodes (533c), i el significat del que declamaven (si entenien el que deien).
Sòcrates afirma què el que fa Ió al recitar a Homer, "no és una tècnica (...) una força divina és el què et mou, semblant a la que hi ha en la pedra què Eurípides anomena magnètica i la majoria, heràclea" (533d).
Plató utilitza la metàfora de la pedra imantada i així pot dir: "la Musa mateixa crea inspirants i per mitjà d'ells comença a encadenar-se altres en aquest entusiasme. Així què tots els poetes èpics, els bons no és en virtut d'una tècnica per el que diuen tots aquests bells poemes, sinó perquè estan divinitzats i posseïts." (533e). Sòcrates li diu a Ió què la seva funció de intèrpret i per això pot afirmar que son "intèrprets de intèrprets" (535a).
Sòcrates compara la poesia amb una cadena de imants (536a). Així Sòcrates pot dir: " i que tu, rapsode i aede, ets l'anell intermedi i què el mateix poeta és el primer? La divinitat per mitjà de tots aquests arrossega l'ànima dels homes a on vol , enganxant-los en aquesta força a uns amb els altres (...), es forma ací una enorme cadena de dansant, de mestres de cor i de subordinats suspesos, un al costat del altre, dels anells que pengen de la Musa (...) (536b).
Sòcrates li diu a Ió què la seva inspiració no pertany a cap tècnica o coneixement, si fos així podria explicar-la tots els poetes i no només Homer. Segons Sòcrates, Homer parla de molts temes: guerra, navegació, medicina, agricultura, govern.
Ió pot parlar d'Homer, però això no significa que tingui coneixement de tot allò que Homer descriu. Ió ja no sap què dir, excepte dir que ha après d'Homer ser general!. Sòcrates finalitza la seva intervenció dient-li: "et concedim, a saber, què exalces a Homer perquè estàs posseït per un deu, però no perquè siguis un expert" (542b)
