Deia Edgar Morin (1921-2026), parlant de la relació entre coneixement, científics i l'estat, és que aquests poders estan en mans dels Estats-nació. Parlava què els científics "serveixen com a mínim a dos deus". Aquests no son complementaris, sinó antagònics: "El primer deu és el de la ètica del coneixement, que exigeix que és sacrifiqui tot a la set de coneixement. El segon, és el deu de la ètica cívica i humana*" (p.54-55)
El text de 1982, descriu allò que Z.Bauman va expressa amb l'etapa sòlida del capitalisme. Allà manava l'Estat-nació. Avui, etapa líquida, tot s'ha difuminat. L'Estat encara té molt poder, però la geopolítica ha creat dinàmica molt diferents a l'etapa sòlida. Avui, els mil milionaris, son capaços d'externalitzar el que feia la NASA i la seva exploració espacial. Qui controlarà -democràticament- el desenvolupament de les aplicacions tecnològiques en l'àmbit civil i militar? Els científics semblen haver-se eclipsat per els homes de negoci, allò que Nietzsche va expressar amb la voluntat de poder, una voluntat que és capaç d'engolir-ho tot. Morin finalitza el seu article dient això:
"El límit a l'ètica del coneixement era invisible a priori, i l'hem franquejat sense saber-ho; és la frontera més allà de qual el coneixement aporta en sí la mort generalitzada: avui dia l'arbre del coneixement corre el risc de esfondrar-se sota el pes del seus fruits, esclafant a Adan, a Eva i a la infeliç serp." (p.55)
