La carta que Camus va enviar a Les Temps Moderns*, en resposta a la ressenya de Jenson al llibre El home revoltat**, diu el següent:
"Con El hombre rebelde emprendí un estudio del aspecto ideológico de las revoluciones. Y no sólo estaba en mi más estricto derecho; quizá también había cierta urgencia de hacerlo en un época en la que la economía es la guinda de nuestra tarta y en la que cientos de volúmenes y de publicaciones llaman la atención de un público muy paciente sobre los fundamentos económicos de la historia y la influencia de la electricidad en la filosofía."(pág.200)
El subratllat en negreta és meu. Te gràcia, aquesta imatge de la filosofia, perquè en un temps que s'havia descobert a un Marx humanista -Manuscritos- i un Marx "científic" -El Capital-, tothom, a França, s'escorava cap el Marx científic. On l'economia guanyava qualsevol altra possibilitat d'explicar a Marx. De fet, al parer de Martínez Marzoa (1983), Marx i la seva filosofia, és El Capital. Així que Camus, es defensa de Jeanson, al explicar que ell, no menysprea l'economia, ni l'historia, però que hi altres formes d'abordar les revolucions. La ironia de l'electricitat com explicació de la filosofia és un bon contrapunt a les tendències més positivistes del pensament ortodox marxista.
* Albert Camus. Crónicas (1944-1953). Trad. Esther Benítez Eiroa. . Biblioteca Camus 665. LB. Alianza Editorial. Madrid, 2002. [ A la pàgina 194-216, apareix la carta dirigida a Les Temps Modernes, i al Senyor Director, que no era altre que Jean-Paul Sartre]
** Albert Camus, L'home revoltat. Trad. Joan Fuster i Josep Palàcios, Anna Casasses. Ciclogènesi 24. Raig Verd. Barcelona,2021.
** Albert Camus. El hombre rebelde. Trad.Josep Escué. Biblioteca Camus. LB. Alianza Editorial. Madrid, 2001.
No hay comentarios:
Publicar un comentario