Voldria comentar breument, dos llibres: Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica, de Adela Cortina*, i el de Michael J.Sandel, El descontento democrático. En busca de una filosofía pública**. Dos llibres complementaris, i a la vegada molt diferents.
En el primer cas, la seva vocació és reivindicar un deontologisme ètic, i la seva proposta d’uns mínims, per la convivència. Tothom té idees sobre la felicitat, però com diu, potser és un concepte buit, què cal una altre dimensió. Com construir societats on la la igualtat i la solidaritat tinguin cabuda en aquest món tant inhòspit?
L’altre llibre parla de la necessitat de conquerir la economia per la política. La globalització, ha demostrar els seus límits, la crisi econòmica del 2008 i posteriorment, la pandemia (2020) han ajudat a visualitzar que no és des de la economia com redreçarem el món actual, governat per el mil milionaris que segueixen les receptes de la globalització com si fossin lleis naturals què cal acceptar i ajudar a implementar. Cal reivindicar la ciutadania i la política, que Sandel defineix així: “La política és una negociació constant entre el necessari i el possible” (p.348). Segons els ideòlegs de la globalització, els mercats fan els necessari per augmentar el creixement i la riquesa, però, la política ha de reivindicar el possible, una societat on les diferències entre els mil milionaris i la gent corrent, s’ha fet abismal, cal posar límits a una economia que fa que sempre guanyin els mateixos, passant la factura a les classes treballadores mitjançant l'Estat!.
