Si tinguéssim que fer cas del que diu Marzoa, l'obra de Sartre, és l'estudi sobre Flaubert, i l'obra de L'idiota de la família" (3 vol) (Gallimard). La mort no li va deixar acabar un 4 volum en el que estava treballant. Diu Simone de Beauvoir*: " En realidad no quería escribir el último volumen del Flaubert, pero no teniendo en ese momento ningún otro proyecto, tampoco consentía en renunciar a él." (pág.139)
Això ho deia el 1977. També va dir que "Prefiero morir un poco antes y haber escrito la Crítica de la razón dialéctica". (pág.138).
Com Sartre és fa levinasià? Bernard-Henry Lévy**, dona pistes, però son almenys al meu parer, una mica inversament, però pel que sembla, amb Sartre tot era possible. Ho resumeix en tres etapes:
Cal remuntar-se cap els anys trenta, quan Sartre va a la llibreria Gibert i troba el llibre de Levinas*** que parla de Husserl i Heidegger. Diu Lévy: "encuentra en él la revelación de lo que buscaba. (...) el famoso "ha llegado a la fenomenologia a través de Levinas" (pág.619). Cap el 1933, a Berlín, llegeix Husserl. És perquè venia amb la lliçó apressa per el llibre de Levinas? Difícil de dir. Tenia la mala costum de no indicar les seves fonts.
Segona etapa: D'aquell llibre de Levinas, Sartre s'oblida durant tota la seva vida, fins al final ! Dos autors, de la mateixa generació però en trajectòries absolutament paral·leles, sense possibilitat de trobar-se!
Tercera etapa: El nexe central entre aquest dos pensador, és el maoista Benny Lévy (Pierre Víctor). Així descriu Bernard-Henry Lévy la connexió: "(...) de modo que este correveidile se convierte en un contacto vivo, un trazo de unión personificado entre los dos filósofos, igual de grandes, igual de importantes, que no se conocían y habrían seguido sin concerse de no ser por Lévy". (pág.619)
Segons Henry Lévy, hi ha un empelt entre Levinas i Sartre. Malgrat el que diu, sembla una mica forçada aquestes relacions, perquè no sabem del cert fins a quin punt aquest empelt era propi de Benny Lévy o era de Sartre. El cas és que l'última obra de Sartre i Benny Lévy porta un missatge nou, o millor dit, un nou esperit, sembla que Henry Lévy vol fer de Sartre un nou Edip, cec veu per fi la llum, però quina llum? L'alteritat, l'altre, el rostre? De qui? Del home del carrer o de Déu? No hi ha respostes. El que és segur és que estem molt lluny del Sartre del humanisme ateu del seu llibre "L' existencialisme és un humanisme".
* Simone de Beauvoir. La ceremonia del adiós. Seguido de Conversaciones con Jean-Paul Sartre.Trad. J.José Carbajosa. Testimonio Edhasa. Edhasa. Barcelona, 1983.
** Bernard-Henry Lévy. El siglo de Sartre. Trad. Juan Vivanco. Círculo de Lectores. Barcelona, 2001.
L'obra de Levinas no és gens fàcil, perquè vol explorar l'inefable en paraules i conceptes i això ho fa tot més complicat. El rostre de l'Altre, l'alteritat absoluta. La metàfora de Déu podria servir, per què com la podem conèixer el seu Rostre? Per definició això no està al nostre abast. Podem conèixer al jo, però com conèixer a l'altre en tota la seva dimensió, sense reduir-lo a objecte? Aquest és un dels reptes del pensament de Levinas.
*** https://ca.wikipedia.org/wiki/Emmanuel_Levinas
https://dialektika.org/emmanuel-levinas-vida-obra-etica/
Homenatge a Levinas:
https://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/signa-revista-de-la-asociacion-espanola-de-semiotica--13/html/p0000001.htm
Recull de la seva obra:
https://www.sigueme.es/autores/emmanuel-levinas.html
Levinas, Emmanuel; Xavier Antich (introducció, traducció i notes). Humanisme de l'altre home. València: edicions 3 i 4, 1993.
Per una visió general del pensament de Levinas, el comentari que fa César Moreno Márquez, amb el títol "Del otro que viene al encuentro". ER, Revista de filosofía, Sevilla, nº 4 Mayo 1986.
No hay comentarios:
Publicar un comentario